La nostra cistella

En el local de la cooperativa realitzem les tasques necessàries per proveir-nos dels productes que triem. La nostra llibertat d’elecció consisteix en omplir nosaltres mateixos els prestatges i les cistelles de les comandes. Pel que fa al producte d’estoc, més de 50 els comprem a doll i cadascú se’n serveix la quantitat que vol: cereals, fruita seca, ous, sucres, sals, llegums, algues… A la nevera n’hi ha una vintena de frescos: lactis i elaborats vegetals. En els prestatges hi ha cap a 130 productes envasats: l’oli, la mel, la pasta, els sucs, els cafès de comerç just… Finalment, també tenim uns 65 productes de neteja de la llar i cosmètica bàsica.

La major part d’aquest estoc ens arriba a través de distribuïdores. Intentem treballar amb les que són més afins als nostres objectius i que ens ofereixen una informació més completa i veraç sobre les marques que distribueixen. L’objectiu és cobrir tota la gamma bàsica de productes amb un màxim de qualitat i amb un mínim de marques i proveïdors. Malauradament, ben pocs d’aquests productes provenen de la província de Girona: alguns lactis, els ous, la mel,  llegums i una marca de cosmètica. Això vol dir que a Girona hi falta producció, i també empreses elaboradores. Per tant, hem de recórrer a la resta de Catalunya o d’Espanya, i massa sovint a la importació, encara. Aquesta situació no es pot analitzar només com un problema de nivell de consum.

També cal tenir en compte factors com la situació de decadència en què es troba la pagesia a les nostres comarques, la delicada qüestió de l’accés a la terra per cultivar-la, la precarietat del suport públic a l’agricultura ecològica i, en canvi, la complicitat amb les empreses que comercialitzen el blat de moro transgènic, etc.

I tampoc podem deixar de banda els costos de producció: sovint els consumidors hem d’assumir, per exemple, que l’enciam del pagès més proper tingui un preu superior al d’un enciam d’un productor molt més llunyà portat per una distribuïdora. L’important és que entenguem i compartim aquest preu. I això només és possible a partir de les relacions de confiança fetes en xarxa .

El producte fresc és el que va a la cistella de la comanda setmanal: la verdura i la fruita de temporada, el pa, la llet fresca, el iogurt natural, el seitan i el tofu i, amb una periodicitat més llarga, la carn. Cada setmana, els socis omplen una graella on indiquen les quantitats que volen de cada aliment. La majoria de la verdura i la fruita ens l’ofereix un pagès de la Xarxeta, en Raimon Costa. Gràcies a aquesta iniciativa podem gaudir de fruita i verdura d’origen ben conegut, tot i que, com passa amb el producte d’estoc, falta encara verdura i sobretot fruita a comarques gironines, i de vegades hem de recórrer a una distribuïdora empordanesa, Bionofre, per completar l’oferta setmanal i que no resulti massa migrada.

Tot i això, si no volem albergínies de Màlaga o síndries de Múrcia, o de productors que no compleixen els nostres criteris, ens podem trobar que en plena temporada no puguem gaudir d’aquests productes. Però a la cooperativa som conscients que encara falta molt per fer, i ens esforcem per veure el got mig ple –«Que bé tots aquests productes que m’enduc a casa! I les albergínies ja les buscaré a mercat»– i no pas mig buit –«Vaja, aquesta setmana tampoc hi ha tomàquets! Ara hauré d’anar a mercat, i no sé com m’ho faré»–.

Pel que fa als altres productes frescos, el pa, els lactis i alguns derivats de la soja i el gluten estan elaborats per empreses gironines. Quant a la carn, una producció complexa, busquem els ramaders que utilitzin al màxim els recursos propis. Tenim xai del Berguedà, i esperem gaudir ben aviat de vedella i pollastre de moment tampoc gironins i de carn de porc. En aquest sentit, les recentment creades associacions de pagesos i de ramaders ecològics de Girona ens estan facilitant nous contactes. Amb tot, sempre prioritzarem, dins d’uns límits geogràfics raonables, és clar, la possibilitat d’establir relacions de xarxa.